Nit de la Poesia

NIT DE LA POESIA DIVENDRES 1 D'ABRIL 2011
PREMIÀ DE DALT

MENU

MARIA ROSA FONT

Nascuda a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) l’any 1957, viu actualment a Girona, on exerceix com a professora de Llengua i Literatura catalanes en un institut.

Llicenciada en Filologia Catalana, és autora de set reculls de poemes: Tres notes i el silenci (Eds. 62, 1989), Quadern d’Erinna de Telos (Edit. Columna, 1989), Com ombres vives (Edit. Columna, 1996), Aigua llunyana (Premi Vila de Martorell, Edit. Viena, 2001), La llum primera (Premi de Poesia Festa d’Elx, Poesia 3 i 4, 2005), Des de l’arrel (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, 2008, Edicions Proa, 2009) i Un lloc a l’ombra (Premi Carles Riba, 2010, Edicions Proa, 2011).

També ha publicat dues novel.les: Envia’ns un àngel (Alfaguara-Grup Promotor, 1999) i L’ànima del freixe (Edit. Barcanova, 2003).

A més, ha escrit articles sobre els poetes empordanesos de la Renaixença i sobre Víctor Català i ha fet estudis sobre l’obra poètica de Josep Carner (Antologia poètica, 1995) i sobre l’obra poètica i dramàtica de Josep M. de Sagarra: Antologia poètica (1994) i El Cafè de la Marina (1990).

JORDI JULIÀ

Nascut a Sant Celoni, el Vallès Oriental, l’any 1972. Poeta i assagista. Doctor en Teoria de la literatura i literatura comparada, i professor d’aquestes especialitats a la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1995. Com a assagista té publicats més de dotze títols (sobre crítica literària, comparatisme i literatura contemporània i postmoderna), i els seus llibres han merescut premis importants dins i fora de Catalunya: com el Josep Vallverdú de Lleida; el premi Dámaso Alonso (Univ. de Santiago de Compostela), Siglo XXI (Mèxic), Sant Miquel d’Engolaster (Andorra), o, el més recent, Miguel de Unamuno 2008 de Bilbao. La seva feina com a poeta va començar el 1998, amb Els grills que no he matat, i des d’aleshores no s’ha interromput, tot i que ha hagut de confiar en l’atzar dels premis literaris, atesa la dificultat de publicar poesia en el nostre país. Les seves obres han estat reconegudes per guardons destacats com els Jocs Florals de Barcelona, el premi Mallorca, l’Octubre de poesia o el Vicent Andrés Estellés. En els seus versos es reflecteix el «realisme reflexiu» que va descriure com a tret comú de la poètica de la seva generació (a l’estudi Modernitat del món fungible, 2006). Si bé des dels seus inicis la seva poesia va estar influïda per la poesia de l’experiència (como es pot veure, per exemple, en la seva opera prima i a Murs de contenció, 2004), també s’ha interessat per l’experimentació lírica i ficcional: ha escrit una novel·la en vers que és al seu torn una mise en abîme (Tornar el dilluns, 2001), un llarg monòleg dramàtic femení en versicles (Sota la llum de Mart, 2006), i diferents llibres d’heterònims (Els derrotats, 2004; Hiverns suaus, 2005; o Un lleu plugim, 2009). A les seves últimes obres ha portat a terme una reflexió crítica sobre la identitat, el món postmodern i els seus usos morals: Els déus de fang (2007), Principi de plaer (2007) i Planisferi lunar (2008). La seva última obra és un llarg poema escènic que recentment va guanyar el premi Decàlia de les festes Decennals de Valls (2011), i que serà editat pròximament per l’editorial Cossetània amb el títol de Poètica per a un ninot.

NIT DE LA POESIA	DIVENDRES 1 D'ABRIL 2011	PREMIÀ DE DALT

MENU
	MARIA ROSA FONT Nascuda a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) l’any 1957, viu actualment a Girona, on exerceix com a professora de Llengua i Literatura catalanes en un institut. Llicenciada en Filologia Catalana, és autora de set reculls de poemes: Tres notes i el silenci (Eds. 62, 1989), Quadern d’Erinna de Telos (Edit. Columna, 1989), Com ombres vives (Edit. Columna, 1996), Aigua llunyana (Premi Vila de Martorell, Edit. Viena, 2001), La llum primera (Premi de Poesia Festa d’Elx, Poesia 3 i 4, 2005), Des de l’arrel (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, 2008, Edicions Proa, 2009) i Un lloc a l’ombra (Premi Carles Riba, 2010, Edicions Proa, 2011). També ha publicat dues novel.les: Envia’ns un àngel (Alfaguara-Grup Promotor, 1999) i L’ànima del freixe (Edit. Barcanova, 2003). A més, ha escrit articles sobre els poetes empordanesos de la Renaixença i sobre Víctor Català i ha fet estudis sobre l’obra poètica de Josep Carner (Antologia poètica, 1995) i sobre l’obra poètica i dramàtica de Josep M. de Sagarra: Antologia poètica (1994) i El Cafè de la Marina (1990). JORDI JULIÀ Nascut a Sant Celoni, el Vallès Oriental, l’any 1972. Poeta i assagista. Doctor en Teoria de la literatura i literatura comparada, i professor d’aquestes especialitats a la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1995. Com a assagista té publicats més de dotze títols (sobre crítica literària, comparatisme i literatura contemporània i postmoderna), i els seus llibres han merescut premis importants dins i fora de Catalunya: com el Josep Vallverdú de Lleida; el premi Dámaso Alonso (Univ. de Santiago de Compostela), Siglo XXI (Mèxic), Sant Miquel d’Engolaster (Andorra), o, el més recent, Miguel de Unamuno 2008 de Bilbao. La seva feina com a poeta va començar el 1998, amb Els grills que no he matat, i des d’aleshores no s’ha interromput, tot i que ha hagut de confiar en l’atzar dels premis literaris, atesa la dificultat de publicar poesia en el nostre país. Les seves obres han estat reconegudes per guardons destacats com els Jocs Florals de Barcelona, el premi Mallorca, l’Octubre de poesia o el Vicent Andrés Estellés. En els seus versos es reflecteix el «realisme reflexiu» que va descriure com a tret comú de la poètica de la seva generació (a l’estudi Modernitat del món fungible, 2006). Si bé des dels seus inicis la seva poesia va estar influïda per la poesia de l’experiència (como es pot veure, per exemple, en la seva opera prima i a Murs de contenció, 2004), també s’ha interessat per l’experimentació lírica i ficcional: ha escrit una novel·la en vers que és al seu torn una mise en abîme (Tornar el dilluns, 2001), un llarg monòleg dramàtic femení en versicles (Sota la llum de Mart, 2006), i diferents llibres d’heterònims (Els derrotats, 2004; Hiverns suaus, 2005; o Un lleu plugim, 2009). A les seves últimes obres ha portat a terme una reflexió crítica sobre la identitat, el món postmodern i els seus usos morals: Els déus de fang (2007), Principi de plaer (2007) i Planisferi lunar (2008). La seva última obra és un llarg poema escènic que recentment va guanyar el premi Decàlia de les festes Decennals de Valls (2011), i que serà editat pròximament per l’editorial Cossetània amb el títol de Poètica per a un ninot.