NIT DE LA POESIA DIVENDRES 23 DE MARÇ 2007 MENU PRESENTACIÓ
TALLS DE POESIA, RODANXES DE JAZZ
Aquests dies fa cent anys del naixement del poeta anglès Wystan Auden, un dels més extraordinaris del segle XX, el qual, en uns cèlebres versos en memòria del gran poeta irlandès W.B.Yeats, va dir contundentment: “La poesia no fa que passi res”.
Aquesta Nit de la Poesia probablement tampoc no farà que passi res de transcendent, res que canviï res, ni a Premià de Dalt ni a les nostres vides. Però això ja ho sabem d’entrada i no és cap obstacle per venir-hi a escoltar i fruir i deixar-nos commoure, si pot ser. Perquè aquesta és la força de la poesia: la seva inutilitat invencible.
Escoltarem alguns poemes dits amb la veu dels seus autors i la d’algú molt proper. I sentirem una mica de jazz. Perquè jazz i poesia tenen alguna cosa en comú més enllà de ser menges per a paladars minoritaris: tots dos són difícils de definir però s’identifiquen de seguida. Tant li fa si està escrita en vers o en prosa, amb rima o sense, que la poesia sona com a tal, sobretot quan és dita en veu alta. I al jazz li passa el mateix: es pot tractar d’una melodia tradicional o d’un estàndard, fins i tot d’una improvisació, però alguna cosa ens diu que allò és jazz i no cap altra música.
Els poemes a vegades aconsegueixen endur-se el lector –en aquest cas l’oient– cap a zones del coneixement i de l’emoció que, tot i no ser gens llunyanes, són poc fressades.
Mentre dura, aquesta és una experiència intensa i breu. Però cada autor la duu a terme amb uns artilugis sovint inconfusibles, barreja de talent, sensibilitat i coneixements.
La poesia és una, però les seves veus són múltiples. Veus que s’alliberen i suren durant uns instants i que, si mereixen ser recordades, sembla que ens estiguin buscant per tornar-nos una part oblidada de nosaltres mateixos. Avui, aquí i en aquest quadern, en tenim quatre, de registres diferents, però que empren una mateixa llengua per a dir coses que, si ens hi fixem, no difereixen gaire.
Tant de bo, després de tastar aquests talls de poesia i aquests rodanxes de jazz, que puguem donar la raó a aquell poeta nord--americà, William Carlos Williams, que deia –fa o no fa– això: “costa/trobar notícies en els poemes/però cada dia hi ha homes que moren miserablement/per la manca/d’allò que contenen els poemes”.
Gràcies a tots, si més no, per intentar-ho.
P de Poesia
